El 23è santiversari

Si nois, el Santi se'ns fa gran, quins 23 invertidots més ben fets........quina tela, quina festa......

Vam tenir un bon principi, quin "Bon Taranna" feia aquella birrilla, tot i haver-nos-la d'acabar una mica ràpid, en fi, després a l'altra banda del parque infantil (vaig tenir la pensada de fer uns columpios....però els nens que hi havia potser m'haguessin mirat una mica malament, més que res d'enveja, per poder-me columpiar i tocar a terra amb els peus); vam estar bé al "cañas y tapas", tan poc menjar que semblava i encara en va sobrar!, és clar que les tapes s'acostumen a portar abans de la carn. Al que no donaven l'abast els pobres era amb el beure, sobretot amb l'aigua (pedo, ets un acaparador! l'única ampolla i te la quedes!), la sangría......ja se sap una mica aigualida i amb molt de gel, d'aquí que vam demanar una ampolleta de vi, que per ser de la casa no estava mal.



En acabat dels cafès i de fer una mica de merder vam conseguir que ens convidessin a uns didalets, que menys amb el gasto que vam fotre allí!, així que xarrupet a la salut d'en Santi i cap a buscar un bar per fer una copa+brindis (si Alex, "brindispirs"!).

I com us agrada eeeee, pecadors, ni que fossin refrescos "spirit" del placer por el placer, "jo lo se, os encanta ser unos golfos, fanáticos del gozo, obsesos compulsivos de todo lo bueno , jjjaaaa , siempre habeis perseguido el placer y cuanto más conseguis más sedientes os volveis........lo se por eso quiero daros algo más con lo que saciar vuestra ansia", quina descripció! com ens identifica!

Aquí sí que vam triunfar senyors! però enlloc de com la cola-cola com el vichy, de fet crec que dissabte 3 de setembre queda instaurat el "dia del gel", perque en me vida havia pagat tan per grapadet de gel (oi cigroneru?), això sí, el local "doo" fashion de la muerte, no vull ni saber el que deu costar portar-hi la dona a sopar, ja me n'informare per algun que altre que hi vam trobar allà.......doncs sí, vam fer un coctail estrambòtic, algu dels que va demanar la copa "sex on the beach" va despertar a la platja? perque aquí un servidor es va llevar sol a casa a la 13 del midia del diumenge.....:P
En fi, per bona, l'aparicio del rubinecs (d'acord no dire noms) amb el que pot arribar a costar trobar aquell bar per una persona que no és de Terrassa, fotres un coctail i tornar a casa, on anirem a parar.......si és que aquest jovent ja no és el que era....divina juventud....tesoro del mañana; potser va ser de la impresió de veure unes 20 persones a un local tan fashion i jugant al putu joc del telèfon!! sí, sí, amics, tota una colla de gent rondant els 30 i jugant al joc del telèfon! ara que va estar prou bé per exercitar una mica la ment els que no tenim "brain training".

I aquí ja....un cop fora i donada l'oferta d'oci a Terrassa, on podiem anar? doncs després d'uns minuts d'indecisió vam decidir provar d'anar al "faren" un local que sembla estar prou bé per colles després de sopars d'aquest caire, m'ho aputo pel pròxim sopar d'empresa!. Aquí com és normal i com la ocasió requeria la vam liar una miqueta, tampoc massa, amb uns quants balls....i el bandido? bé vull pensar que l'aficionat del dj no va tenir temps de posar-la.....
Una mica-bastant més tard, vam decidir marxar, més que res perque eren les 6 i ens fotien fora els segurates, quins modals!! és que no van anar a escola de pago quan eren nens o què? ben fet Jordi per trencar el cubata dins la pica del canviador d'aigua d'olives!! altrament conegut com wc.
No podia faltar tampoc una trucada intercomarcal o interprovincial millor dit a altes hores de la matiné burxant una mica....oi quim? si és que s'ha d'estar en tot!, llàstima que Atyco estigues no lluny però si a massa controls de distància, que sino.....
I como no, a la sortida que ve de gust? un bon esmorzar, i a on? al mític 303! després dels moments d'indecisió a la porta esperant una bona taula....l'estratègia és bàsica en un restaurant, ràpidament ocupem la primera, no fós cas que fes molta calor al local, sempre és millor estar a prop de la porta, jejejejeje, i bé doncs després de 15-20 minuts ben bons vam decidir emprendre la marxa cap a caseta, no sense abans sortir amb les mans a les butxaques, mirant a terra i amb plena normalitat! jjajajajajajja, que n'aprenguin tu!! i més quan no has consumit res perque no t'han fet ni putu cas!

En fi, m'alegro d'haver vingut al sopar, ja en farem més, alguna cosa me'n fa estar segur!