Siempre preparado

Preparado siempre para todo hay que estar......
Nunca lo que va a suceder uno sabe.

Diada de Sant Jordi 23 d'abril del 2008

Bé, bé, bé.......per coses de la vida tot va començar quan vaig poder plegar al migdia!, en conseqüencia d'això, el trident ràpidament es va coordinar i reunir per fer malifetes de les seves, aquest cop a la capital, Barcelona!, i així poder-nos anar comunicant amb en Jaume (alias el motorista) per estar al dia dels nostres enviaments pueblerinos! jajajajajja. De fet, Jaume portaves un GPS a la moto, el que ens permetia al Trident anar seguint la teva posició en tot moment, ara que quin paiu! no paraves de fotre voltes pel poble! jajajajjaja, ens rajavem!, mai hagues dit que tenia tants carrers, amunt, avall, avanti, enreri.....quin mareig, sort de la caixeta!:)

Mentre i ja més tard anavem fent voltios, molt bons els cafes yankies per endur com la policia i així poder fer les nostres vigilancies, als stands de llibres, és clar, la veritat no donavem l'abast, quin merder de gent i de........bé tant se val!, miressis on miressis....."todo me recuerda a ella" jajajajajajaj, quin estrès!! ara el pròxim any voto per comprar-nos uns pinganillus als xinus, així no treurà tant fum el mòbil.

Va estar molt entretingut també l'espectacle de múscica que feien al carrer uns pocs per guanyar-se uns dinerets, mentre dos guiris borratxus(ja abans del partit), ballaven a destajo al davant(entre les monedetes i el públic) amb una senyora vagabunda, ho sento, però és una imatge impactant que havia de comentar, així com també una tia japo grabant amb la seva càmera de videu a 2 mossos d'esquadra amb el seu uniforme+furgón, jajajajajja, el mosso ja la volia pegar amb la porra quan nosaltres vam passar pel costat rajant-nos, llavors se li va escapar el riure i van fer un "descansen!!"

Després de saludar a tota la familia, gran moment,......, la cosa com ja es veia a venir, va acabar mirant el partit en un baretu i cridant als jugadors del barça, actualment tant patates com sabem.

Bé, bon dia i fins l'any vinent!

Fiestón al casalot rural Can Bastons

Mare meva, el principi va ser una mica dur això de quedar a les 9 de la matiné, el trident no hi estem acostumats! bé algun membre si que és de llevar-se aviat, però els altres......en fi tu que si s'havia de fer pues es fa, cafetó, compra de menjar i begudes (per cert les bosses de cacahuets s'obren d'una en una, capcigranys que tinc les 3 obertes a casa! jajajajaj).

Al migdia ja i en terres de tramuntana....... molt bona la paella que ens vam fotre en aquell restaurant, quin estil tenia el cambrer Mister Paellero, sembla que no era la primera vegada que ho feia, també és cert que ens mirava als solters una mica lujuriosamente, ajajajjajaj

En fi tu!, amb la panxa plena, camí de la casa a fer proves Noeta i fer unes cerveses, el Roger i jo no estem d'acord en els resultats, està clar que van ser totalment manipulats, bé algun dia hi haurà la revenja.....

Bé arribava l'hora de sopar i després de tant exercisi i anar per terra de genolls! cap a sopar tu! aquell pobre home quan ens va veure sopant ja deuria estar patint i dient....nena que avui no ens deixaran dormir, i no es va equivocar de gaire! ajjajaja, però que és aquest escàndol de intentar fer-nos callar a les 12? som gent de ciutat! precisament vam anar al monte per poder fotre follón tota la nit! jajajajaj, que n'aprenguin.
Bé però no vam aguantar molt, ja que el ritme amb aquells gots-fai era molt dur, ja ho vaig dir jo, el primer en caure en wallyG, ens vas deixar preocupats, suposo que seria cosa de l'alçada i l'efecte és quelcom diferent.

Jo personalment després d'anar per terra, fer de dj all the night netejant els cdses amb la camiseta......, fotre cops de cadera a la nevera,no se si per tancar la pota o perque em molestava però diumenge tenia un hematoma gran, vam caure rendits també. El final ja us el podeu imaginar......o no :P

En fi, que no podem anar enlloc :P

Com va la penya al gimnàs

Iiieeeppaaa!!

Ahir vam anar al gimnàs per no rovellar-nos gaire i fer unes miques d'exercisis.....ep! sense cansar-se eeee, que molt molt exercisi està comprovat que també és dolent!

Doncs bé ja a les acaballes dels meus exercisis que vaig improvitzant "dia a dia" com en John Rambo, estava fent malavars amb uns quants kilillus, i veig pel mirall un paiu catxillas de pastillas que pilla la meva tovalloleta (per aixugar-me la suor) i fot el camp i jo allà amb les peses pel gimnàs entre els catxillas cridant:

- eh! tu! que aquesta tovallola és meva!(amb un parell d'ous ben posats com els rovells entre les clares tu) ajajjajajjaaa,

Doncs el tio ni putu cas, fins que li vaig fotre cop de pesa i el vaig estabornir , jajajajjajaj, carai!! que tenia les mans ocupades!!!, jajajajja, bé després al veure'l a terra i que portava els cascos posats em va saber greu, però en fi, que n'aprengui tu! i la pròxima vegada portarà el volum més baix! jajajjajaj

Bé, no el vaig estabornir, jejejej, això era per donar-hi més enfasi al relato:P