Il bodorrio del segle

Quina gran festa, la del 7 de 7 del 7, tot va anar bé, tot i que al principi semblava que ens havien enredat a tots ja que al arribar al "castell" estava tancat i no hi havia ningú!, quina calor americanitzats i suant la gota gorda si és que ja ho dic jo sempre, no es pot ser tan puntual!
Després de trucar al timbre i fer merder, va baixar la mayordoma a obrir-nos, si si una dona amb "candelabro" (quin yuyu).

Un cop dins molta calor, fotos etc....sort dels abanicos, etc...., a lo que vamos, casaos estan, vuelta atrás ya no hay com diria el Gran Yoda, pues arròs a tutti pleni i a buscar un bar, 1era. canya 11:45 del mati, no havia vist cambrer més vago, ens vam haver de muntar la terrasseta; cal mencionar que el nuvi volia venir amb nosaltres però és clar la dona ja el va informar que tocava sessió fotogràfica i ell (per ser marit) no podi assistir a la "trobada birrera". Molt bò, l'assaig de Julito al cotxe, no hi ha fotos crec.

Bé, emprenem, direcció als 4vents, el menjar, el beure i la festa ens espera (més que res en sóm l'ànima), el nuvi, va decidir no posar la nostra taula al centre del menjador, desconec perquè, suposo per evitar merder, però va cometre l'error de posar-nos pròxims a la barra, per evitar caminatas, gràcies Dani, T'estimem.
Núvis, haig de dir-vos que el dinar em va agradar, tot molt bò, és clar, no oblidem al Mr.dj Guille al que no deixavem dinar tranquil ja que en passavem l'estona demanant-li èxits i més èxits....Equipo A, Dr.slump....mmmm....la memòria em falla....però ni havia d'altres...etc., d'aquí al cafè-puro-copa (un clàssic), aquí va començar el nostre moment d'esbarjo i llibertat (pakito chocolatero no podías faltar), nois molt gran el moment de fotre fora al cantant i apoderar-nos del micro, està clar que la banda no ens podia seguir el ritme....potser no es convenient passar d'una canço a l'altra sense avisar, o potser han de practicar més, bé, de qualsevol manera que n'aprenguin!! (Dj. tot molt currat, a veure quan anem plegats de gira, musicos + animadores, encara fariem fama).

Com tot, va arribar al seu final, els cambrers ja apretaven, doncs tenien una altra boda, llavors va ser el moment de relaxar-se a la gespa del jardi del restaurant mentre contemplavem "el atardecer", bé el nuvi (marit per hores contades) destroçat, ja havia perdut la dona, bé tenia 15 dies per trobar-la, nosaltres una estona per tornar a caseta......o no, alguns vam apareixer pel centre de Terrassa per fer-nos veure i matar el temps, d'altres anaven "de boda en boda".....en definitiva, un gran dia per recordar.